Psiquiatria i psicologia en l’adult
L’esquizofrènia és un trastorn mental greu que etimològicament vol dir «ment escindida». Es tracta d’un desordre cerebral que deteriora les capacitats de les persones en molt diversos aspectes psicològics com el pensament, la percepció, les emocions i la voluntat. A més, comporta a una pèrdua de contacte amb la realitat, presentació d’al·lucinacions, deliris, i una alteració que pot ser molt important del funcionament social, familiar i laboral. En el nostre equip som experts en els tractaments farmacològics i en la realització de diferents treballs psicoterapèutics (habilitats socials, reestructuració cognitiva, etc.) per tal d’obtenir la màxima rehabilitació del pacient. El nostre objectiu és intentar que aquest arribi a mostrar les seves màxims èxits funcionals.
Els pacients amb trastorn bipolar són persones que han patit un estat d’ànim anormalment i persistentment elevat, expansiu i irritable, i que en molts casos ha pogut requerir hospitalització. La presència de trastorns bipolars II, trastorns ciclotímics i la presentació amb característiques mixtes i atípiques, que en molts casos han pogut no ser ben diagnosticades, fan que sigui de vital importància un diagnòstic precís i un tractament adequat. El nostre equip coneix els trastorns bipolars i els seus diferents abordatges en el tractament.
La depressió major és una síndrome o agrupació de símptomes en el qual predominen els símptomes afectius (tristesa patològica, decaïment, irritabilitat, sensació subjectiva de malestar i impotència davant de les exigències de la vida). Aquestes persones presenten, en major o menor grau, símptomes de tipus cognitius, volitius o fins i tot somàtics. Pot presentar-se de diferents maneres, de forma aguda, de manera crònica (distímia), amb característiques melancòliques (retard psicomotor, despertar precoç, anhedonia) o quadres depressius amb característiques atípiques (augment de la gana, hipersòmnia, paràlisi plúmbia, etc.). L’abordatge a aquests pacients, tant de forma farmacològica com psicològica, permet tornar a la normalitat. És important assenyalar que una mala evolució del trastorn o un tractament inadequat pot cronificar aquests símptomes. En algunes dones, els cicles menstruals poden presentar el trastorn disfòric premenstrual amb intensa labilitat afectiva, irritació intensa, estat d’ànim deprimit amb desesperança i presentar un malestar significatiu en el treball, l’escola o les activitats socials.
És de vital importància un diagnòstic precís i precoç a fi de tractar de millorar el pronòstic d’aquests pacients.
L’ansietat és una reacció emocional normal necessària per a la supervivència dels individus. No obstant això, en alguns casos, poden arribar a nivells excessivament alts o poden ser poc adaptatives en determinades situacions. En aquests casos, la preocupació excessiva (anticipació aprensiva) pot provocar un malestar significatiu. L’ansietat patològica es pot presentar de diferents maneres: ansietat generalitzada (pacient amb una ansietat que repercuteix en la seva vida de forma prolongada), crisis de pànic (sensació de falta d’aire, palpitacions, sensació de mort imminent), i fòbia social limitant i frustrant que ens impedeix desenvolupar-nos laboral i socialment etc. En molts casos la vivència de l’ansietat és tan patològica que poden presentar una agorafòbia o limitació intensa en situacions on l’ansietat es presenta. El nostre equip aborda l’ansietat d’una manera individual, grupal i/o farmacològica, on cada pacient és un repte i un abordatge multidisciplinar diferent.
Les obsessions són idees, pensaments, imatges o impulsos persistents que s’experimenten com a invasors i sense sentit, que la persona intenta suprimir o neutralitzar. Les compulsions són conductes repetitives, finalistes i intencionals que s’efectuen com a resposta a una obsessió. En casos greus, es pot presentar en forma de trastorn dismòrfic corporal o com a trastorn d’acumulació. Altres maneres de presentar trastorn de l’espectre obsessiu-compulsiu és mitjançant tricotil·lomania (trastorn de arrencar els cabells) o trastorn d’excoriació (gratar la pell). Tant la Hipocondria com la por a morir i/o patir alguna malaltia també s’engloba dins dels trastorns obsessius. Un abordatge predominantment psicològic però multidisciplinar en altres casos (psicològic, farmacològic i grupal) permet una millora adequada i eficaç.
Els trastorns per estrès posttraumàtic (TEPT) apareixen quan la persona ha patit o ha estat testimoni d’una agressió física o una amenaça per a la vida d’un mateix o d’una altra persona. La reacció emocional experimentada implica una resposta intensa de por, horror o indefensió. La persona experimenta records angoixants, somnis terrorífics, reaccions dissociatives i evitació a estímuls associats al trauma. És freqüent la incapacitat de recordar aspectes importants del succés o les expectatives negatives cap al futur. En molts casos, la presència de signes d’alerta i reactivitat associada al succés traumàtic pot comportar comportaments irritables, rampells de fúria, problemes de concentració i resposta de sobresalt exagerada. El nostre centre aborda aquests trastorns de manera multidisciplinària intentant aconseguir una disminució molt important de les implicacions que aquest succés ha tingut per a la persona.
Hi ha situacions en les quals les demandes externes o internes superen la nostra capacitat de resposta. Entre aquestes situacions trobem l’exposició a la mort pròpia o de persones molt estimades i properes, lesions greus o episodis de violència sexual. En aquests quadres es poden presentar símptomes d’intrusió, records angoixants recurrents o somnis terrorífics. Són persones que presenten un estat d’ànim negatiu, amb tendència a evitar els records i on s’observa que els seus signes d’alarma orgànica estan altament activades provocant un desequilibri psicofísic. Les diferents tècniques de relaxació, exposició, teràpia psicològica i, en alguns casos, farmacològiques, provoquen una disminució d’aquests símptomes i adequa les respostes a les situacions.
Habitualment la pèrdua d’un ésser estimat comporta uns sentiments de tristesa i/o ansietat que duren uns mesos. No obstant això, algunes persones segueixen experimentant aquests símptomes passat un any d’aquell esdeveniment, interferint en la seva rutina diària (aïllament social, menor productivitat laboral/acadèmica, etc.). És en aquests casos quan podem parlar d’un dol patològic més que d’un procés de dol adaptatiu. El nostre equip està constituït per una sèrie de psicòlegs clínics especialitzats en l’abordatge integrador d’aquest procés, donant eines a la persona per viure en pau amb el seu passat i poder orientar la seva vida tant al present com en el futur.
Les persones poden presentar, davant de situacions d’estrès, símptomes o comportaments que són clínicament significatius com malestar intens o desproporcionat en relació amb l’estrès causat, tenint en compte el context extern i els factors culturals i socials que podrien influir en la gravetat i presentació de aquests símptomes. Aquestes persones presenten un deteriorament clínicament significatiu i deteriorament social en altres àrees. El nostre equip treballa per oferir orientació en una adaptació correcta d’aquests trastorns.
Els trastorns alimentaris són trastorns psicològics que comporten importants anormalitats en la ingesta dels mateixos. Es poden presentar aquests trastorns alimentaris tant en nens com adults.
No tots els trastorns alimentaris són iguals i tenen el mateix abordatge. Entre els trastorns que poden presentar tenim:
– Els trastorns d’evitació i restricció de la ingesta d’aliments, en el qual la persona presenta una falta d’interès aparent per menjar, preocupació sobre les conseqüències repulsives de l’acció de menjar, pèrdua significativa de pes, sense que es presenti una distorsió corporal.
– L’anorèxia nerviosa, on es presenta una distorsió important de la imatge corporal provocant una restricció de la ingesta energètica, pes significativament baix i alteració en la qual un percep el seu propi pes o constitució.
– La bulímia nerviosa, on presenten episodis recurrents d’afartaments i sensació de control sobre el que s’ingereix.
– Els trastorns per afartament, en què les persones, sense distorsió de la imatge corporal, presenten episodis d’ingestió de grans quantitats d’aliments i sensació de pèrdua de control sobre el que s’ingereix.
En aquest centre tractem aquells casos ambulatoris. Depenent del trastorn l’abordatge es realitza d’una manera específica.
Els trastorns de la son poden agrupar-se en diferents categories:
– Insomni, la incapacitat per conciliar o mantenir el son adequadament segons les necessitats físiques de cada persona.
– Hipersomnia, presència excessiva de somnolència com a mínim durant un període d’un mes.
– Apnea del son, interrupció sobtada de la respiració mentre es dorm. Sol caracteritzar-se per roncs forts que es prolonguen regularment durant un temps fins que són interromputs per un llarg període de silenci en què es talla la respiració (apnea).
– Narcolèpsia, excés de son durant el dia.
– Parasòmnies, successos anormals que poden aparèixer mentre es dorm. Els més freqüents són el parlar o els episodis de confusió al despertar.
– Trastorns del ritme circadià: On la persona, a causa de canvis de lloc de residència o canvis d’horari presenta dificultat en un somni adequat.
El nostre centre aborda molts d’aquests trastorns, sobretot els que poden realitzar-se d’una manera ambulatòria.
Les disfuncions sexuals són molt freqüents en la població general. En molts casos, la vergonya, la por o el no entendre que el sexe forma part de la nostra vida i que les disfuncions són una cosa que li pot passar a qualsevol, fa que estiguin infradiagnosticades i molt escassament tractades adequadament. Entre les disfuncions sexuals més freqüents estan:
– Ejaculació retardada, la persona té un retard significatiu en l’ejaculació.
– Ejaculació precoç, l’ejaculació es produeix en el minut següent a la penetració vaginal o abans que ho desitgi l’individu.
– Trastorn erèctil, dificultats per mantenir una erecció en l’activitat sexual o que sigui prou rígida.
– Trastorn orgàsmic femení, dificultat marcada o absència en tenir sensacions orgàsmiques.
– Trastorn d’interès/excitació sexual, absència o reducció significativa en l’interès i excitació sexual i una absència de fantasies o pensaments sexuals.
– Trastorn de dolor genito-pèlvic/penetració, dificultats persistents en la penetració vaginal i un marcat dolor o ansietat de sentir dolor vulvovaginal.
Al nostre centre estem especialitzats en tots els tractaments relacionats amb els problemes sexuals, incloent els que puguin venir derivats d’una relació de parella disfuncional.
El consum abusiu d’alcohol i altres substàncies és un dels problemes més preocupants de salut pública, donada la seva elevada prevalença. L’addicció es pot definir com una preocupació constant del subjecte en aconseguir una substància psicoactiva, que influeix notablement en el seu estil de vida, un consum compulsiu de la substància malgrat les conseqüències adverses del mateix i un patró de recaiguda recurrent o incapacitat per deixar-ho, encara que això pugui suposar conseqüències molt negatives per la persona.
Les socioaddiccions són trastorns de dependència cap a persones, activitats o costums no relacionats amb el consum de substàncies químiques. Es caracteritzen per la pèrdua de control per part de l’adolescent en relació a una activitat i malgrat les conseqüències negatives que li comporta, l’adolescent la segueix fent. Algunes de la socioaddiccions són les següents: Joc, mòbil, televisió, grups.
Pel que fa al tractament, l’abandó de qualsevol tipus de substància química o socioaddicció no sol ser tasca fàcil per a una persona jove. Des de GBB oferim una fase de valoració (mèdica, psicològica i social) i un programa d’intervenció en el qual incorporem el model d’afrontament de l’estrès, ensenyant habilitats apropiades per evitar la conducta addicta, entrenament en habilitats socials, regulació de l’estat d’ànim i la prevenció de recaigudes. Entenem que la motivació per al canvi representa un punt essencial en el tractament, sent un element fonamental per vincular l’adolescent en el tractament.
Els trastorns neurocognitius es poden classificar com a lleus i majors. Els dominis neurocognoscitius que solen estar afectats en aquests trastorns són la memòria, el llenguatge o l’atenció, entre d’altres, i en nombroses ocasions també afecten la conducta i les emocions. Es relacionen amb malalties com l’accident cerebral vascular (ACV), la malaltia d’Alzheimer, o el traumatisme cranioencefàlic (TCE), entre d’altres. Presenten un deteriorament substancial en el rendiment cognitiu que sol generar limitacions en les activitats de la vida diària del pacient. Trastorns com l’esquizofrènia, el trastorn esquizoafectiu o el trastorn bipolar solen amb dèficits cognitius, emocionals i d’interacció social.
El nostre centre ofereix la possibilitat, tant d’un diagnòstic mitjançant proves neuropsicològiques específiques i adequades a cada pacient, com la possibilitat de realitzar un tractament. Es tracta d’una intervenció que permet un doble abordatge: minimitzar els dèficits cognitius, alteracions conductuals i emocionals, i maximitzar en el seu torn les habilitats que tingui el pacient, per tal de compensar aquests dèficits i permetent-li així la major adaptació i autonomia en el seu entorn.
Els trastorns de la personalitat es defineixen com un patró perdurable d’experiència interna i de comportament que es desvia notablement de les expectatives de la cultura del subjecte. Aquest patró es pot manifestar en les àrees cognitives, afectives, d’activitat interpersonal i en control d’impulsos. Són patrons de difícil tractament, ja que dominen una gran varietat de situacions personals i socials del subjecte. Solen començar en l’adolescència i primeres etapes de l’edat adulta i solen ser de llarga durada, influint enormement en el comportament de l’individu. Podem classificar aquests trastorns en tres grans grups:
– Grup A (trastorn paranoide, esquizoide i esquizotípic)
– Grup B (límit, antisocial, histriònic i narcisista)
– Grup C (evasiu, dependent i obsessiu-compulsiu)
El nostre equip aborda d’una manera interdisciplinar aquests trastorns, sobretot aquells amb més possibilitat de tractament com el trastorn límit de la personalitat, els trastorns de personalitat evasiva i el trastorn dependent. Aquests trastorns exigeixen un adequat equip interdisciplinari i un abordatge grupal, interpersonal i farmacològic.
La fibromiàlgia comprèn una sèrie de símptomes físics i psicològics caracteritzat per dolors aguts en zones articulars, problemes de concentració i fatiga. Molt sovint ve acompanyat de depressió i una notable reducció de la funcionalitat diària. Generalment el diagnòstic es sol realitzar després d’un profund abordatge per diversos especialistes mèdics que no hagin vist evidències somàtiques per als dolors referits. El trastorn és crònic i amb fluctuacions, moltes vegades derivades d’estressors vitals i/o canvis estacionals. El nostre equip està constituït per una sèrie de psicòlegs clínics i psiquiatres especialitzats en el diagnòstic i tractament d’aquesta patologia.
El trastorn per dèficit d’atenció amb/sense hiperactivitat constitueix un trastorn del neurodesenvolupament que s’inicia en la infància i pot perdurar amb relativa freqüència fins a l’adultesa, sobretot els símptomes relacionats amb problemes de concentració. Sovint aquestes persones arrosseguen al llarg de la seva vida fracassos en l’esfera acadèmica/laboral, sense haver rebut una explicació que justifiqui aquestes limitacions. El nostre equip disposa d’una sèrie de psicòlegs clínics entrenats en l’avaluació del TDAH en l’edat adulta. Així mateix, els nostres psiquiatres disposen dels coneixements i medicacions psicofarmacològiques apropiades per poder millorar aquests dèficits i amb això possibilitar a aquestes persones una vida més adaptada.
Els trastorns parafílics o parafílies poden presentar una importància molt greu en el comportament del individu. En aquells casos on aquests trastorns no presentin una gravetat extrema, el nostre equip pot tractar, pal·liar i reduir la influència d’aquests trastorns. Algunes d’aquestes parafílies més importants són el voyeurisme, exhibicionisme, froteurisme, sadisme sexual, pedofília, fetitxisme i transvestisme.
En la vida diària, molts trastorns influeixen en alguna etapa de la vida en el comportament de les persones. Els problemes de relació, tant aquells que abasten els problemes familiars, les persones que han patit maltractament, abús i negligència, els dols, maltractament psicològic infantil o de parella, o problemes laborals entre d’altres, són objecte d’un tractament específic i personalitzat per part del nostre equip de GBB.
Psiquiatria i psicologia infanto-juvenil
Els trastorns generalitzats del desenvolupament engloben les discapacitats intel·lectuals i els retards generals del desenvolupament. Uns dels trastorns que més es presenten a la població són els Trastorn de l’espectre autista (TEA).
Els TEA ens ofereixen una presentació clínica molt diversa, en molts casos fins i tot de difícil diagnòstic tot i les greus dificultats que a la vida diària poden presentar. Es dóna la circumstància que els casos més lleus i amb millors perspectives de tractament són els més infradiagnosticats i tractats adequadament. En casos greus s’associen a retard mental.
Els TEA es caracteritzen per:
– Trastorns de la interacció recíproca amb altres persones en un context social.
– Trastorns de la comunicació recíproca en la producció però també en la comprensió del llenguatge parlat i gestual.
– Conductes rígides i repetitives, rutines, estereotípies motores, repertori d’interessos restringits i dificultats en l’abstracció i simbolització.
Davant d’un nen amb CI dins de la normalitat o superior, rendiment acadèmic inferior a l’esperat per la seva capacitat, problemes de relació social, interessos restringits i conductes incomprensibles hem de plantejar la possibilitat que es tracti d’un TEA.
El nostre equip aborda de manera dimensional realitzant un tractament individualitzat cada dèficit que el nen (o en algun cas l’adult) presenta.
Oferim diagnòstic precís dels dèficits que el pacient presenta i un pla adequat i individualitzat de tractament.
Els nostres logopedes són experts en el diagnòstic i en el tractament de tots els trastorns de la comunicació: trastorn del llenguatge, trastorn fonològic, trastorn de la fluïdesa de la parla o quequeig, trastorn de la comunicació social o pragmatisme.
El trastorn per dèficit d’atenció amb o sense hiperactivitat és un trastorn d’origen neurobiològic. Actualment, és el trastorn amb més incidència en la població infantil i es considera que entre un 3% i un 7% de la població infantil en edat escolar el presenta en major o menor grau d’intensitat.
Es caracteritza per la presència de tres símptomes típics: dèficit d’atenció, impulsivitat i la hiperactivitat motora i verbal. Tot això interfereix negativament en la seva evolució escolar, podent presentar un menor rendiment acadèmic. Així mateix, els símptomes d’hiperactivitat i impulsivitat poden augmentar el risc de desenvolupar problemes de conducta a l’aula, domicili o context social. S’ha de tenir en compte que no tots els nens amb aquest trastorn manifesten els mateixos símptomes i amb la mateixa intensitat. Es poden trobar nens amb dificultats relacionades amb l’atenció, però que no presenten un major grau de moviment o majors respostes impulsives que els nens de la seva edat.
En GBB disposem d’un grup de professionals coneixedor en la detecció i diagnòstic precoç del trastorn, bé des del camp de la Medicina (Psiquiatra) o de la Psicologia Clínica. Realitzem un tractament multimodal, individualitzat i tenint en compte les necessitats úniques de cada pacient. Tenim molt present que el desenvolupament sempre té lloc en un context que influeix en la trajectòria del desenvolupament. Pel que considerem fonamental orientar i treballar amb la família i amb els diferents entorns socials en els quals està immers el nen/a o adolescent.
En molts casos els trastorns de l’aprenentatge poden provocar un fracàs escolar. Els nens amb dificultats en la lectura, expressió o en les matemàtiques, poden no assolir els objectius escolars els quals estan capacitats. Amb tractament adequat les dificultats es poden pal·liar en bona mesura.
En alguns casos els nens presenten dificultats de la coordinació, presència de moviments estereotipats o tics motors.
Trastorns per tics:
Els tics són moviments involuntaris, ràpids i arítmics, o bé vocalitzacions brusques sense propòsit aparent.
Poden ser simples motors (picades d’ullet d’ull, encongir-se d’espatlles), simples vocals (inspiracions, sons guturals) o bé complexos motors (salts, salts …) o complexos vocals (paraules obscenes, repeticions ….).
El 10-20% dels nens té algun tic transitori sense importància. En ocasions s’acompanyen d’altres trastorns emocionals i de fet augmenten amb l’ansietat i nerviosisme i disminueixen amb el descans.
Es classifiquen en:
- Trastorn de tics transitoris.
- Trastorn de tics crònics o fonatoris.
- Trastorns de Guilles de la Tourette (múltiples fònics i vocals)
Un bon tractament psicològic i, en algun cas, farmacològic pot millorar de forma important aquestes alteracions.
Els trastorns de l’estat d’ànim a la infància i adolescència suposen un canvi significatiu respecte a l’estat habitual del menor amb important interferència en el rendiment acadèmic, les relacions socials i familiars i amb una elevada probabilitat de persistir en la vida adulta.
Els trastorns depressius es caracteritzen un baix estat d’ànim la major part del dia, apatia, pèrdua de la capacitat per expressar plaer o interès, alteracions en la son i gana i disminució del rendiment acadèmic. És freqüent trobar un quadre d’irritabilitat o “disfòria”, sense la percepció de tristesa.
Les síndromes depressius principals són:
- Depressió major: Els símptomes depressius han d’estar presents almenys durant dues setmanes seguides.
- Distímia: Estat d’ànim crònicament depressiu o irritable la major part del dia i la majoria dels dies, durant almenys un any.
- Trastorns adaptatius amb símptomes depressius: Els símptomes s’esdevenen com adaptació a un esdeveniment identificable que ha superat la capacitat d’afrontament del menor.
En molts casos poden presentar l’anomenat Trastorn de desregulació destructiva de l’estat d’ànim, caracteritzat per excessos de còlera greus i recurrents i comportaments agressius la qual la intensitat i durada són desproporcionades a la situació.
Un diagnòstic i abordatge adequat de la malaltia en funció de les diferents presentacions i evolucions clíniques que els trastorns afectius presenten en el nen i adolescent, podria prevenir recurrències en l’etapa adulta i potenciarien el desenvolupament evolutiu del menor. Un abordatge fonamentalment psicològic pot ser important per prevenir la persistència del trastorn.
Els trastorns d’ansietat són els problemes psicològics més diagnosticats en nens i adolescents. La seva evolució natural sense tractament pot derivar en serioses repercussions negatives en el funcionament acadèmic, social i familiar dels nens, interferint de forma important en el seu desenvolupament.
Les manifestacions de l’ansietat en nens i adolescents arriben a ser polimorfes i desconcertants i seran diferents segons l’etapa del desenvolupament. En els nens més petits es presenta sovint com a activitat excessiva, comportaments estridents i de trucades d’atenció, somatitzacions, dificultats en la separació o en el moment d’anar a dormir. L’ansietat manifestada comportamentalment pot conduir a diagnòstics inadequats de trastorn de dèficit d’atenció amb o sense hiperactivitat (TDAH), trastorn desafiant i oposicionista o altres problemes de conducta.
Els nois grans o els adolescents que són més capaços de descriure les seves vivències subjectives poden denominar-les usant diferents vocables com por, nerviosisme, tensió, ràbia; també poden presentar comportaments disruptius o antisocials.
Un de les causes més freqüent d’ansietat és el bulling, es tracta d’una pràctica on els nens són exposats al maltractament d’altres nens. En molts casos el nen té por de explicar-ho a les persones que el podrien ajudar, bé per por de les repercussions que pugui tenir o pel sentiment de sentir-se ignorat. En casos greus pot donar lloc a una fòbia escolar, un abandonament precoç dels estudis, depressió o ansietat que pot mantenir-se en la vida adulta.
Les síndromes clínics més freqüents són:
- Trastorn d’ansietat de separació: Malestar excessiu a la separació de les figures de major inclinació, arribant a no sortir de casa, no anar a l’escola, tenir malsons repetidament o freqüència de símptomes físics (mal de cap, mal de panxa).
- Trastorn d’ansietat fòbica: Es tracta d’una por excessiva i irracional i, al mateix temps, invalidant cap a un estímul concret, de manera que el nen no pot afrontar aquesta situació sense patiment.
- Trastorn d’evitació escolar: fòbia escolar.
- Fòbia social: Por o ansietat intensa davant de situacions socials en què el nen està exposat davant d’un possible examen per altres persones.
- Trastorn d’ansietat generalitzada: Es caracteritza per una preocupació constant i desproporcionada amb una sensació contínua de que alguna cosa dolenta passarà.
- Trastorn de pànic: Es caracteritza per l’aparició brusca de símptomes físics com sensació de falta d’aire, ofec, palpitacions, taquicàrdia, sudoració intensa, tremolor, sensació de fred o calor i més símptomes psicològics com por a morir-se, a perdre la raó o a perdre el control.
El nostre equip aborda l’ansietat, de manera holística mirant quines són les causes que poden afavorir l’aparició de l’ansietat i fent un tractament específic depenent de la presentació i la seva fase evolutiva.
La presentació d’obsessions en la infància pot ser molt limitant i provocar importants problemes escolars i de relació amb l’entorn, de manera que un abordatge precoç és primordial.
El Trastorn Obsessiu-Compulsiu (TOC) és un trastorn d’ansietat que es presenta en forma d’obsessions i compulsions. Les obsessions són idees, pensaments, imatges o impulsos persistents que s’experimenten com a invasors i sense sentit, que la persona intenta suprimir o neutralitzar. Les compulsions són conductes repetitives, finalistes i intencionals que s’efectuen com a resposta a una obsessió. Els mes freqüents en la infància són rentar-se, comprovar i repetir, no contribuint a un aprenentatge o fase del desenvolupament.
El TOC ha de diferenciar-se dels rituals obsessiu compulsius propis de la infància que tenen una finalitat pràctica o lúdica, i que no interfereixen en el funcionament normal del nen i la seva interrupció és ben tolerada.
El tractament en nens i adolescents serà inicialment mitjançant teràpia cognitiu conductual amb el menor i donant suport a la família i a l’escola per evitar la interferència d’aquests símptomes en la vida diària.
És freqüent en nens la presentació del trastorn de la inclinació reactiva on es presenta un patró constant de comportament inhibit emocionalment retret cap als cuidadors adults. En aquest cas observem nens que escassament busquen consol quan se senten malament o no es deixen consolar. En molts casos, el comportament d’aquests nens és causa d’un patró extrem de cures insuficients, negligència de l’adult i canvis repetits de cuidadors que no permeten elaborar una inclinació estable o una educació en contextos no habituals. Un tractament precoç és fonamental per intentar un desenvolupament normalitzat.
Apareix quan la persona ha patit o ha estat testimoni d’una agressió física o una amenaça per a la vida d’un mateix o d’una altra persona. La reacció emocional experimentada implica una resposta intensa de por, horror o indefensió. En nens es pot presentar de dues maneres: en menors de 6 anys on l’exposició a la mort, lesió greu o violència sexual poden donar lloc a records angoixants, recurrents i invasius o fins i tot presentar-se en jocs, somnis angoixants, reaccions dissociatives amb pèrdua de consciència de l’entorn present, i reaccions fisiològiques importants als recordatoris del succés, i en una manera de presentació molt similar a la de l’adult.
Els Trastorns de la Conducta Alimentària (TCA) constitueixen un grup de trastorns mentals caracteritzats per una conducta alterada davant la ingesta alimentària o l’aparició de comportaments anòmals dirigits al control de pes. Aquesta alteració porta com a conseqüència problemes físics o del funcionament psicosocial del menor.
Els TCA solen iniciar-se en l’adolescència, encara que progressivament es va observant una major freqüència d’inici en l’edat infantil. Afecta principalment a la població femenina.
Les actuals classificacions dels TCA inclouen:
- Anorèxia Nerviosa (AN): Desig irrefrenable d’estar prim, acompanyat de la pràctica voluntària de procediments per aconseguir-ho: dieta restrictiva estricta i conductes purgatives compensatòries dirigides a la pèrdua de pes (vòmits autoinduïts, abús de laxants, ús de diürètics, etc.).
Així es diferències dos tipus d’AN: restrictiva i purgativa.
Les persones afectades presenten una intensa por a arribar a ser obeses i una distorsió de la imatge corporal. No solen tenir consciència de malaltia ni del risc que corren per la seva conducta. La seva atenció està centrada en la pèrdua ponderal, el que els hi causa estats nutricionals de molta carència que poden comportar riscos vitals. Generalment, hi ha trets de personalitat previs amb tendència al conformisme, necessitat d’aprovació, hiperresponsabilitat, perfeccionisme i falta de resposta a les necessitats internes.
- Bulímia Nerviosa: Episodis d’afartaments (ingesta voraç i incontrolada), on s’ingereix una gran quantitat d’aliment en poc espai i temps i generalment en secret. Les persones afectades intenten compensar els efectes de la sobreingesta mitjançant vòmits autoinduïts i altres maniobres de purga (abús de laxants, ús de diürètics, etc.) i hiperactivitat física.
Mostren preocupació malaltissa pel pes i figura. A la BN no es produeixen necessàriament alteracions en el pes, es pot presentar pes normal, baix o sobrepès, per la qual cosa sola passar fàcilment desapercebut.
- Trastorns de la Conducta Alimentària No Especificats (TCANE): Quadres d’AN o BN incomplets, ja sigui pel seu inici o perquè estan en vies de resolució. Símptomes similars a l’AN o la BN però sense arribar a configurar un quadre complert, encara que no per això menys greu.
En els TCANE també s’inclouen trastorns com l’ocupació habitual de conductes compensatòries inapropiades (després d’ingerir petites quantitats d’aliment, mastegar-les i expulsar el menjar) i els Trastorns per afartament (episodis compulsius d’ingesta de forma recurrent però sense conductes compensatòries sense distorsió de la imatge corporal).
- Altres trastorns de la conducta alimentària menys freqüents són: Pica (ingestió de substàncies no nutritives durant almenys un mes) i Trastorn per rumiació (regurgitacions i noves masticacions repetides d’aliment durant almenys 1 mes).
El tractament d’aquests trastorns ha de ser multidisciplinari (psiquiàtric, psicològic i nutricional) amb un abordatge que englobi tant el menor com al seu entorn familiar. Des de GBB promovem un tractament integral dels trastorns de la conducta alimentària per evitar que apareguin comorbiditats associades o factors que perpetuen el manteniment de la malaltia i impedeixin el correcte desenvolupament físic del menor.
El trastorn negativista desafiant, també anomenat trastorn de conducta en la infància, es caracteritza per un patró d’enuig o irritabilitat, discussions, actitud desafiant o venjativa cap als seus iguals o majors que s’associa en molts casos a un malestar en el nen i a les persones que l’envolten (social, familiar, educativa, etc.). El trastorn negativista desafiant (TND) provoca un important trastorn tant en medi escolar, familiar com relacional, repercutint de forma important en el desenvolupament del nen. En molts casos, encara que poden aparèixer per separat, poden aparèixer trastorns com el TDAH, trastorns en la lectoescriptura i fins i tot en el trastorn de conducta.
El consum abusiu d’alcohol i altres substàncies és un dels problemes més preocupants de la salut pública, donada la seva elevada prevalença. L’addicció es pot definir com una preocupació constant del subjecte en aconseguir una substància psicoactiva, que influeix notablement en el seu estil de vida, un consum compulsiu malgrat les conseqüències adverses del mateix i un patró de recaiguda recurrent o incapacitat per deixar-ho, encara que això pugui suposar conseqüències molt negatives per a la persona.
Les socioaddiccions són trastorns de dependència cap a persones, activitats o costums no relacionats amb el consum de substàncies químiques. Es caracteritzen per la pèrdua de control per part de l’adolescent en relació a una activitat i malgrat les conseqüències negatives que li comporta, l’adolescent la segueix fent. Algunes de la socioaddiccions són les següents: Joc, mòbil, televisió, grups.
Pel que fa al tractament, l’abandó de qualsevol tipus de substància química o socioaddicció no sol ser tasca fàcil per a una persona jove. Des de GBB oferim una fase de valoració (mèdica, psicològica i social) i un programa d’intervenció en el qual incorporarem el model d’afrontament de l’estrès, l’ensenyant en habilitats apropiades per evitar la conducta addictiva, l’entrenament en habilitats socials, la regulació de l’estat d’ànim i la prevenció de recaigudes. Entenem que la motivació per al canvi representa un punt essencial en el tractament, sent un element fonamental per vincular l’adolescent en el tractament.
Tot i que els trastorns de personalitat són patrons d’aparició en l’adolescència (excepte el trastorn antisocial de la personalitat, que ha de ser diagnosticat a partir dels 18 anys) el nostre equip opta per tractar de forma multidisciplinar els trets de personalitat desadaptatius que poden aparèixer a l’adolescència per tal de disminuir o pal·liar les conseqüències en la vida adulta.